7 juillet

 

Nostalgia

He deixat, lluny d’aquí, a l’abric de muntanyes
Un poblet amagat, envoltat de serrals,
La frescor del matí, les flors de la campanya,
La mimosa florida on dormen els pardals.

He deixat al país bufar la Tramuntana
Arrossegant-se el temps, enduent-se el sospir,
Els platans de la plaça, la calor catalana,
Els somnis i els records que no volen morir.

He deixat, amb el mas, ma vida de mainatge,
Però m’arriba encar a l’hivern cap al tard,
De sentir, com abans, a través del fullatge,
Un ressò de sardana o el cant de la mar.

Adaptació de un poema de
Isabelle CALLIS-SABOT